A caminar…

Ja hem estrenat. Fa pràcticament tres mesos que no escrivíem res al bloc, han estat tres mesos en què l’espectacle ha anat fent, a foc lent. Després de la presentació del mes de gener, la companyia ha estat treballant intensament per tenir llesta l’estrena definitiva que es va fer a la Mostra d’Igualada diumenge passat. I n’estem contents, el nostre nou espectacle està llest per començar una gira que esperem que sigui llarga. Aquests dies a la mostra han estat intensos, i d’alguna manera ens han servit per acabar un període i començar-ne un de nou. Ara comença a girar una nova obra, continuen girant les antigues i toca començar a pensar en un nou projecte, sí, sí, en un de nou…i és que hem d’intentar que això del teatre no pari mai….per part nostra no quedarà.

 

 

 

 

Més sobre el nou espectacle: Sopa de pedres

L’any 2011, la companyia Teatre Nu, presentem “Sopa de Pedres”. Deu anys després del nostre inici com a companyia professional amb “L’home just”, hem tornat a recórrer a un relat popular per tal de bastir una dramatúrgia que ens permetés continuar evolucionant en la nostra trajectòria artística. “Sopa de Pedres” reflexiona sobre la necessitat de trobar en l’enginy i la creativitat col·lectives la solució a les dificultats globals. Ens ha semblat interessant de lligar el nou espectacle amb el context de crisi generalitzat per aportar, des de la nostra humil naturalesa de companyia de teatre, un senzill missatge d’optimisme.

Després de centrar els nostres tres últims espectacles en la figura d’un infant, per explicar aquesta història recorrem a un personatge coral, a la interpretació d’un col·lectiu que transita de la felicitat a la misèria, per recuperar finalment un cert benestar en condicions diferents a les inicials.

A “Sopa de Pedres” la misèria afecta a un col·lectiu, no a un personatge concret, i és aquesta naturalesa de la col·lectivitat la que ens interessa explorar en aquest nou espectacle.

Per treballar sobre aquesta idea de col·lectivitat ens ha semblat interessant investigar un llenguatge que fins ara havíem tocat de resquitllada: la interpretació gestual, per tal d’oferir un espectacle de teatre visual i de moviment .

En el teatre de moviment, la implicació del company és vital a l’hora de realitzar qualsevol acció col·lectiva. Investigar sobre la manipulació del cos i de l’objecte a partir de tècniques diferents a les que hem utilitzat fins ara, ens ha permès, a més de compartir experiències amb nous professionals, descobrir nous horitzons en la nostra creativitat.

 

Sopa de pedres

Divendres passat vam presentar per primera vegada el que és ja el nostre darrer espectacle: sopa de pedres. Va ser la primera vegada que el presentàvem en públic i n’estem molt contents. A l’escola Marta Mata de Vilanova del Camí hi tenen un gimnàs amb un escenari prou bufó, no és habitual que els gimnasos tinguin escenari però a l’escola Marta Mata n’hi ha un i nosaltres el vam aprofitar.

Divendres al matí, aprofitant que l’escola celebrava la seva festa major, ens hi vam arribar i amb tota la tranquil•litat del món vam muntar i actuar. No hi va haver cava ni grans paripés, només nens, nenes i mestres que van veure el nostre treball. Al final ens van regalar fotografies de l’espectacle, que van imprimir a la mateixa escola, acompanyades d’un poema.

Estem molt contents i molt agraïts a l’escola per la seva acollida. Aquest nou espectacle, ja ho veureu, és un pèl diferent als que hem fet fins ara. Són temps de canvi i d’alguna manera s’ha de veure reflectit a la creativitat. I és que ben mirat, i com deia aquell, el món està ben girat.

Gira nadalenca.

Encara amb els canalons a mig pair, l’avi es va enfilar a la furgoneta i va agafar la carretera per anar cap a Madrid, que últimament hi va sovint. Ja hi va ser la setmana passada, quan la companyia va actuar a Collado Villalba, i ara hi ha tornat per actuar a Villanueva de la Cañada (el dia 27 a les 18h) i a Alcorcón (dia 28 a les 18h). Abans de tornar a casa encara passarà per Burjassot, al País Valencià, on hi actuarà el dia 29 també a les 18h.

Està sent un hivern molt fred i l’avi ho nota. Sort de la xocolata, que tan li agrada, i que l’ajuda a refer-se cada cop que ha de sortir.

Per cert la nadala també ha agradat a l’avi. Gràcies pel molts comentaris que heu anat enviant, això de felicitar-se les festes és ben agradable, malgrat tot. I ben mirat ara ja toca felicitar-se l’any, oi?

Doncs això, molt bon any!

imatge d'una actuació de "avi Ramon"

Nadala dels cinc cèntims

Tots sabem els aires que es respiren enguany, així que, per contribuir a aixecar una mica els ànims, hem pensat que estaria bé escriure una dècima perquè la puguin dir els més menuts de la casa a l’hora del torró. Els nostres amics Deboits hi han posat música i n’hem fet un videoclip ben casolà, tal com manen les dates que vivim i els temps que corren.

Esperem que us agradi i bon Nadal!

Nadala dels cinc cèntims

(la dècima del Teatre Nu)

Arriba Nadal
ja tinc la cadira
m’hi enfilo, m’hi enfilo
que tothom em mira.

Que no es mogui gaire
que des d’aquí dalt
jo podria caure
i fer-me molt mal.

M’escolten i callen
ai quina emoció!
els nervis que passo
només els sé jo.

M’agrada el teatre,
de dia i de nit,
i dir-vos poemes
és tan divertit.

Si acabo aplaudiu,
que prou m’ha costat,
i feu-me abraçades
de felicitat!

Teatre Nu

alguna cosa a l’horitzó…

Ja fa dies que hi treballem, però a poc a poc comencem a veure la cara d’un espectacle nou. Quan assages vas constantment endavant i endarrera, a vegades et sembla que l’encertes, altres que estàs perdut. La clau, però, està en anar tirant i confiar que al final arribaràs a allò que en diuen bon port.

Mentrestant,
seguim navegant.

Encara es veu borrós, però al final de l'excursió hi ha un espectacle, segur.

Ja està fet…

Dissabte, doncs, vam presentar el taller de teatre “off”. I va anar molt bé. Els tallers de teatre són espectacles que es creen amb una finalitat concreta: aprendre, millorar i passar-ho bé. Són treballs col·lectius en els quals acostumen a abocar-s’hi moltes ganes i que, per norma general, acaben funcionant molt bé. I aquest any no va ser una excepció, tots vam quedar contents i amb ganes de repetir.

Tot i que gairebé sempre tenen un final feliç, els tallers requereixen de molta feina per part de tots i són experiències extrordinàriament gratificants que ens fan redescobrir cada vegada un dels principis bàsics del teatre: la generositat i l’esforç que suposa expressar-se davant del públic.

El actors i el Víctor just abans de la funció. (Drets: Víctor, Glòria, Txema, Jaume, Núria, Raquel i Josep. Ajupits: Albert, Laura. Laia. Ivet, Ceci i Vanesa)

 

 

dissabte, “off”

Aquest cap de setmana, l’avi i tota la colla descansaran. Caldrà aprofitar per agafar forces de cara a festes, que s’haurà de tornar a viatjar. Mentre esperem que arribi el moment de tornar a agafar carretera i manta, aquest dissabte s’estrenerà, al teatre de l’Aurora, “off”, un espectacle de creació col·lectiva dels alumnes del taller de teatre per a adults de l’escola municipal de teatre d’Igualada, la Tarima.

Ja fa uns quants anys que els membres del Teatre Nu combinem la creació d’espectacles amb la tasca d’ensenyar teatre. Ens agrada tant fer teatre, com fer-ne fer, per això estem molt contents que, finalment, es pugui presentar aquest taller que durant el curs passat vam estar preparant entre tots amb molta il·lusió.

Esperem que tot surti bé. Ja us ho explicarem.

Una postaleta

Mentre l’avi és a Astúries, a Igualada seguim treballant. O això és el que intentem, perquè en dies com avui, en què el servidor et deixa sense correu electrònic, mirar de treballar en una oficina es transforma en una experiència frustrant.

Haurem d’aprendre un cop més de l’avi. Per sort, ell encara ens escriu postals…

Fred!

L’avi ja ha arribat a Astúries. Una mica marejat, que ja se sap que són molt quilometres i a ell les furgonetes el maregen amb aquelles suspensions… Mentre es refeia fent un cafè i fullejava un diari s’ha topat amb una fotografia d’ell i la Nora en una pàgina a tot color. Això de veure’s al diari sempre fa gràcia, així que ho ha compartit amb tota la companyia. Bon dia!

http://www.asturiasverde.com/2010/diciembre/02136teatrenu.h