Després de centrar els nostres tres últims espectacles en la figura d’un infant, per explicar aquesta història recorrem a un personatge coral, a la interpretació d’un col·lectiu que transita de la felicitat a la misèria, per recuperar finalment un cert benestar en condicions diferents a les inicials.

A “Sopa de Pedres” la misèria afecta a un col·lectiu, no a un personatge concret, i és aquesta naturalesa de la col·lectivitat la que ens interessa explorar en aquest nou espectacle.

Per treballar sobre aquesta idea de col·lectivitat ens ha semblat interessant investigar un llenguatge que fins ara havíem tocat de resquitllada: la interpretació gestual, per tal d’oferir un espectacle de teatre visual i de moviment .

En el teatre de moviment, la implicació del company és vital a l’hora de realitzar qualsevol acció col·lectiva. Investigar sobre la manipulació del cos i de l’objecte a partir de tècniques diferents a les que hem utilitzat fins ara, ens ha permès, a més de compartir experiències amb nous professionals, descobrir nous horitzons en la nostra creativitat.

Divendres al matí, aprofitant que l’escola celebrava la seva festa major, ens hi vam arribar i amb tota la tranquil•litat del món vam muntar i actuar. No hi va haver cava ni grans paripés, només nens, nenes i mestres que van veure el nostre treball. Al final ens van regalar fotografies de l’espectacle, que van imprimir a la mateixa escola, acompanyades d’un poema.

Estem molt contents i molt agraïts a l’escola per la seva acollida. Aquest nou espectacle, ja ho veureu, és un pèl diferent als que hem fet fins ara. Són temps de canvi i d’alguna manera s’ha de veure reflectit a la creativitat. I és que ben mirat, i com deia aquell, el món està ben girat.

Està sent un hivern molt fred i l’avi ho nota. Sort de la xocolata, que tan li agrada, i que l’ajuda a refer-se cada cop que ha de sortir.

Per cert la nadala també ha agradat a l’avi. Gràcies pel molts comentaris que heu anat enviant, això de felicitar-se les festes és ben agradable, malgrat tot. I ben mirat ara ja toca felicitar-se l’any, oi?

Doncs això, molt bon any!

imatge d'una actuació de "avi Ramon"

Esperem que us agradi i bon Nadal!

Nadala dels cinc cèntims

(la dècima del Teatre Nu)

Arriba Nadal
ja tinc la cadira
m’hi enfilo, m’hi enfilo
que tothom em mira.

Que no es mogui gaire
que des d’aquí dalt
jo podria caure
i fer-me molt mal.

M’escolten i callen
ai quina emoció!
els nervis que passo
només els sé jo.

M’agrada el teatre,
de dia i de nit,
i dir-vos poemes
és tan divertit.

Si acabo aplaudiu,
que prou m’ha costat,
i feu-me abraçades
de felicitat!

Teatre Nu

Mentrestant,
seguim navegant.

Encara es veu borrós, però al final de l'excursió hi ha un espectacle, segur.

Tot i que gairebé sempre tenen un final feliç, els tallers requereixen de molta feina per part de tots i són experiències extrordinàriament gratificants que ens fan redescobrir cada vegada un dels principis bàsics del teatre: la generositat i l’esforç que suposa expressar-se davant del públic.

El actors i el Víctor just abans de la funció. (Drets: Víctor, Glòria, Txema, Jaume, Núria, Raquel i Josep. Ajupits: Albert, Laura. Laia. Ivet, Ceci i Vanesa)

Ja fa uns quants anys que els membres del Teatre Nu combinem la creació d’espectacles amb la tasca d’ensenyar teatre. Ens agrada tant fer teatre, com fer-ne fer, per això estem molt contents que, finalment, es pugui presentar aquest taller que durant el curs passat vam estar preparant entre tots amb molta il·lusió.

Esperem que tot surti bé. Ja us ho explicarem.

Haurem d’aprendre un cop més de l’avi. Per sort, ell encara ens escriu postals…

http://www.asturiasverde.com/2010/diciembre/02136teatrenu.h